El Tribunal Constitucional decide sobre la plusvalía municipal

Si bien ya habíamos comentado anteriormente que el Tribunal Constitucional había declarado inconstitucionales varios preceptos de la norma foral de Guipúzcoa reguladora de la plusvalía municipal, ahora este órgano se ha pronunciado sobre este mismo impuesto en el ámbito estatal. De este modo, la resolución en cuestión abre una vía para todos los ciudadanos en posibilitar la reclamación de la cantidad pagada por este impuesto en determinados casos.

Hay que recordar, en primer lugar, que el verdadero nombre de este impuesto es IIVTNU (Impuesto sobre el Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana), y que podía ser cobrado por los diferentes ayuntamientos de todo el Estado a los vendedores de inmuebles utilizando para calcular la base imponible el valor catastral del suelo como referente. Sin embargo, el aspecto que siempre fue conflictivo en relación con su aplicación es el hecho de que este valor tenga que ser necesariamente positivo en todos los casos (independientemente de si realmente ha habido un aumento en el valor del terreno o no), de tal manera que no siempre se estaba grabando una manifestación expresiva de riqueza económica.

Consiguientemente, el Tribunal Constitucional ha decidido (de manera similar a como ya hizo con el anteriormente mencionado tributo foral) que «cuando no se ha producido este incremento en el valor del terreno transmitido, la capacidad económica pretendidamente grabada deja de ser potencial para convertirse en irreal o ficticia, violando con ello el principio de capacidad económica».

Lógicamente, y como ya se ha anunciado antes, la novedad más relevante de esta resolución es la posibilidad de reclamar la cantidad pagada por los ciudadanos a los respectivos ayuntamientos, ya que se trata de una riqueza «ficticia».

Ya han sido varios los casos en los que se ha reclamado la devolución de lo que ha sido pagado por dicha plusvalía. Sin embargo, la diferencia, a partir de ahora, será la mayor seguridad que tendrán tanto los afectados como sus representantes en el procedimiento judicial, ya que la jurisprudencia constitucional es vinculante, por lo que los diferentes juzgados de lo contencioso administrativo que deciden sobre estos casos deberán aplicar dicha doctrina.

Asimismo, esta nueva coyuntura también coloca los municipios en una situación considerablemente conflictiva, al darse el hecho de que, en la práctica, la plusvalía municipal era su mecanismo de financiación más importante.

Algunos expertos han mencionado la posibilidad de que esta disminución en la recaudación se pueda suplir mediante un aumento en el IBI, que sería el otro impuesto municipal de gran importancia para las entidades locales. Sin embargo, la respuesta a esta situación no está ni mucho menos clara, por lo que habría que esperar las medidas pertinentes a tomar por parte del Gobierno.

En caso de que usted considere que se ve afectado por una situación de estas características, le recomendamos que ponga su caso en manos de un abogado especialista que pueda asesorarle y pueda defender sus derechos.

 

El Tribunal Constitucional decideix sobre la plusvàlua municipal

El Tribunal Constitucional decideix sobre la plusvàlua municipal

Si bé ja havíem comentat anteriorment que el Tribunal Constitucional havia declarat inconstitucionals diversos preceptes de la norma foral de Guipúscoa reguladora de la plusvàlua municipal, ara aquest òrgan s’ha pronunciat sobre aquest mateix impost en l’àmbit estatal. D’aquesta manera, la resolució en qüestió obre una via per a tots els ciutadans en possibilitar la reclamació de la quantitat pagada per aquest impost en determinats casos.

Cal recordar, en primer lloc, que el veritable nom d’aquest impost és IIVTNU (Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana), i que podia ser cobrat pels diferents ajuntaments de tot l’Estat als venedors d’immobles utilitzant per calcular la base imposable el valor cadastral del sòl com a referent. No obstant això, l’aspecte que sempre va ser conflictiu en relació amb la seua aplicació és el fet que aquest valor hagi de ser necessàriament positiu en tots els casos (independentment de si realment hi ha hagut un augment en el valor del terreny o no), de tal manera que no sempre s’estava gravant una manifestació expressiva de riquesa econòmica.

Consegüentement, el Tribunal Constitucional ha decidit (de manera similar a com ja va fer amb l’anteriorment esmentat tribut foral) que “quan no s’ha produït aquest increment en el valor del terreny transmès, la capacitat econòmica pretesament gravada deixa de ser potencial per convertir-se en irreal o fictícia, violant-se amb això el principi de capacitat econòmica”.

Lògicament, i com ja s’ha anunciat abans, la novetat més rellevant d’aquesta resolució és la possibilitat de reclamar la quantitat pagada pels ciutadans als respectius ajuntaments, ja que es tracta d’una riquesa “fictícia”.

Ja han estat diversos els casos en els quals s’ha reclamat la devolució d’allò que ha estat pagat per l’esmentada plusvàlua. No obstant això, la diferència, a partir d’ara, serà la seguretat més gran que tindran tant els afectats com els seus representants en el procediment judicial, ja que la jurisprudència constitucional és vinculant, per la qual cosa els diferents jutjats contenciosos administratiu que decideixen sobre aquests casos hauran d’aplicar l’esmentada doctrina.

Alhora, aquesta nova conjuntura també col·loca els municipis en una situació considerablement conflictiva, en donar-se el fet que, a la pràctica, la plusvàlua municipal era el seu mecanisme de finançament més important.

Alguns experts han esmentat la possibilitat que aquesta disminució en la recaptació es pugui suplir mitjançant un augment en l’IBI, que seria l’altre impost municipal de gran importància per a les entitats locals. Tanmateix, la resposta a aquesta situació no està ni de bon tros clara, per la qual cosa caldria esperar les mesures pertinents a prendre per part del Govern.

En cas que vostè consideri que es veu afectat per una situació d’aquestes característiques, li recomanem que posi el seu cas en mans d’un advocat especialista que pugui assessorar-lo i pugui defensar els seus drets.

 

©2023 Huguet & Ostáriz advocats - Lleida

Descubre más desde Huguet & Ostáriz

Suscríbete ahora para seguir leyendo y obtener acceso al archivo completo.

Seguir leyendo

Ir al contenido