La Plusvalía municipal recibe un segundo revés este año

Desde la crisis de 2008 comenzó a ser habitual que en las transmisiones de terrenos gravados por el Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana (impuesto de plusvalía) el valor de mercado fuera inferior al que se presuponía según la normativa que regulaba el impuesto.

Este estado de cosas llegó hasta el Tribunal Constitucional, quien el 11 de mayo de 2017 se pronunció acerca de dicho tributo determinando que cuando no se ha producido incremento en el valor del terreno transmitido no deberá liquidarse.

Además, dicha sentencia del Tribunal Constitucional declaró la inconstitucionalidad y la nulidad de diversos artículos de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, que regulan cómo se calcula la base imponible del impuesto.

Si bien los territorios forales de Álava y Guipúzcoa ya han modificado la normativa reguladora del impuesto, en el resto del estado todavía se está tramitando un proyecto de Ley que modifique la Ley Reguladora de las Haciendas Locales. Esta situación comporta que en la actualidad nos hallemos ante un momento de transitoriedad, dado que tras la declaración de nulidad de determinados artículos de la ley no existe base legal para liquidar dicho impuesto.

Como consecuencia de la sentencia del Tribunal Constitucional, numerosos juzgados y el Tribunal Superior de Justicia de Madrid, en su sentencia de 19 de julio de 2017, anulan las liquidaciones de la plusvalía por haber sido emitidas en aplicación de preceptos inexistentes en el ordenamiento jurídico, y ello sin entrar a valorar si existía o no incremento de valor del terreno urbano.

Concretamente, el Tribunal Superior de Justicia de Madrid en dicha sentencia considera que el Tribunal Constitucional anuló en su fallo artículos que regulan el cálculo del impuesto, por lo que los jueces no podrán valorar si ha existido o no el incremento de valor en el terreno que grava el impuesto.

Por tanto, la situación actual (y en tanto no se regule nuevamente el tributo) es que puede plantearse la nulidad de cualquier liquidación, incluso las efectuadas en casos en que realmente haya existido un incremento de valor.

Es decir, las circunstancias que concurren transitoriamente permiten cuestionar todas las liquidaciones que los ayuntamientos están efectuando del impuesto de plusvalía.

Es muy probable que esta sentencia sea recurrida ante el Tribunal Supremo, que a su turno habrá de unificar criterios en esta materia, por lo que deberemos estar pendientes de este asunto.

No obstante lo anterior, la mayoría de los consistorios de régimen común han seguido exigiendo este tributo a los contribuyentes con independencia de la existencia de incremento de valor del terreno en las transmisiones.

Esta situación, en tanto no se solvente, puede provocar un importante “desfalco” en las arcas municipales, dado que dicho impuesto les supone una nada desdeñable fuente de financiación.

Visto el panorama actual, y en caso de que usted considere que se ve afectado por una situación de estas características, le recomendamos que ponga su caso en manos de un abogado especialista que le asesore y pueda defender sus derechos.

La Plusvàlua municipal rep un segon revés aquest any

La Plusvàlua municipal rep un segon revés aquest any

Des de la crisi del 2008, va començar a ser habitual que en les transmissions de terrenys gravats per l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (impost de plusvàlua) el valor de mercat fos inferior al que es pressuposava segons la normativa que regulava l’impost.

Aquest estat de coses va arribar fins al Tribunal Constitucional, que l’11 de maig del 2017 es va pronunciar sobre l’esmentat tribut determinant que quan no s’ha produït increment en el valor del terreny transmès no s’haurà de liquidar.

A més, l’esmentada sentència del Tribunal Constitucional va declarar la inconstitucionalitat i la nul·litat de diversos articles de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que regulen com es calcula la base imposable de l’impost.

Si bé els territoris forals d’Àlaba i Guipúscoa ja han modificat la normativa reguladora de l’impost, a la resta de l’estat encara s’està tramitant un projecte de Llei que modifiqui la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Aquesta situació comporta que en l’actualitat ens trobem davant d’un moment de transitorietat, ja que després de la declaració de nul·litat de determinats articles de la llei no existeix base legal per liquidar l’esmentat impost.

Com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional, nombrosos jutjats i el Tribunal Superior de Justícia de Madrid en la sentència de 19 de juliol del 2017 anul·len les liquidacions de la plusvàlua per haver estat emeses en aplicació de preceptes inexistents en l’ordenació jurídica, i això sense entrar a valorar si existia o no d’increment de valor del terreny urbà.

Concretament, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid en l’esmentada sentència considera que com el Tribunal Constitucional va anul·lar en la seua sentència articles que regulen el càlcul de l’impost, de forma que els jutges no podran valorar si ha existit o no l’increment de valor al terreny que grava l’impost.

Per tant, la situació actual (i mentre no es reguli novament el tribut) és que pot plantejar-se la nul·litat de qualsevol liquidació, fins i tot les efectuades en casos en què realment hi hagi hagut un increment de valor. És a dir, les circumstàncies que es presenten transitòriament, permeten qüestionar totes les liquidacions que els ajuntaments estan efectuant de l’impost de plusvàlua.

És molt probable que aquesta sentència sigui recorreguda davant del Tribunal Suprem, que haurà d’unificar criteris en aquesta matèria, per la qual cosa haurem d’estar pendents d’això.

Malgrat tot l’anterior, la majoria dels consistoris de règim comú han continuat exigint aquest tribut als contribuents amb independència de l’existència d’increment de valor del terreny en les transmissions.

Aquesta situació, mentre no es resolgui, pot provocar un important desfalc a les arques municipals, ja que l’esmentat impost els suposa una gens menyspreable font de finançament.

Vist el panorama actual, i en cas que considereu que us veieu afectats per una situació d’aquestes característiques, us recomanem que poseu el vostre cas en mans d’un advocat especialista que us assessori i pugui defensar els vostres drets.

©2023 Huguet & Ostáriz advocats - Lleida

Descubre más desde Huguet & Ostáriz

Suscríbete ahora para seguir leyendo y obtener acceso al archivo completo.

Seguir leyendo

Ir al contenido